Edifici Sant Pere Pescador

La recuperació de Sant Pere: un acte de justícia històrica

L'edifici va ser construït entre les dècades de 1920 i 1930 gràcies a les aportacions de la patronal i dels estibadors portuaris. Funcionava com a centre logístic i lloc de reunió per als treballadors, que no disposaven d'un espai propi, i també oferia ajuda i acollida a pensionistes i vídues.

Amb l'arribada del franquisme l'any 1940, l'edifici va ser confiscat. Tots els documents van ser cremats, en una pràctica habitual d'apropiació de seus sindicals. Al Registre de la Propietat es van arrancar els fulls corresponents a aquests immobles, inclòs el de Sant Pere Pescador, cosa que va suposar la desaparició de qualsevol títol de propietat. L'edifici va romandre tancat durant anys, tot i que en algunes ocasions es va utilitzar per a actes de beneficència falangista, en una mena de simulació de serveis per als treballadors, com ara l'atenció mèdica.

Després de la mort de Franco, els estibadors van forçar l'entrada i van recuperar l'edifici, llançant al carrer l'escàs mobiliari que quedava a l'interior. La policia va intentar el desallotjament, però no ho van aconseguir. Mentrestant, als despatxos, els advocats iniciaven una llarga batalla legal a la recerca de la documentació que acredités la propietat de l'immoble.

Finalment, es va arribar a un acord amb el Registre pel qual els treballadors assumien el manteniment, així com el pagament de taxes i impostos, mentre es resolia la disputa sobre la titularitat. Es va obrir llavors un prolongat període d'espera davant possibles reclamacions de tercers, requisit previ per a la seva legalització definitiva com a legítims propietaris.

Aquest procés va culminar, finalment, l'any 2024.